Sentit de la responsabilitat: CIU de Parets, poc o gens!

Fa un temps que sentim a parlar del deute que la Generalitat té amb els ajuntaments de Catalunya i de les seves possibles conseqüències vers els serveis més propers als ciutadans. Quasi 1.000 milions d’euros sembla ser que en tenen la culpa. Des de la comarca del Vallès Oriental, com gairebé de tot arreu, s’han activat iniciatives de tots els colors polítics i formes, reclamant allò que representa una de les principals responsabilitats de l’administració autonòmica, com és el compliment dels compromisos i dels pagaments corresponents a l’exercici del 2011, amb el món local.  

Tots aquells que han mostrat un sentit de la responsabilitat, creuen de veritat en el municipalisme i tenen una clara vocació de servei públic -independentment de quin és el seu paper a l’administració local (govern o oposició)- han subscrit més o menys aquestes iniciatives per sobre de les estratègies partidistes. I ho han fet conscients de que aquesta deslleialtat en majúscules per part del Govern actual de CiU, així com menystenir les funcions que desenvolupen els ajuntaments de Catalunya, tenen conseqüències dramàtiques i directes sobre serveis tan essencials com són les beques de menjador, les escoles bressol, la formació ocupacional o el desenvolupament de determinades polítiques socials. I per tant, tenen una repercussió directa sobre les mateixes famílies.

Les demandes que han fet els ajuntaments del Vallès Oriental a la Generalitat han estat clares i concises: “Sentit de la responsabilitat i prioritats”. Aquestes iniciatives del món local, principalment en forma de mocions, fetes majoritàriament des del consens, les bones formes i la moderació, no demanen miracles ni accions impossibles, sinó l’aplicació de coherència i de sentit comú, tot i les dificultats econòmiques que tenen tant el govern autonòmic com el de l’Estat.  

Hem tingut també ocasió de llegir o escoltar les respostes i els arguments que sol donar CiU davant d’aquestes més que justificades demandes. Entre altres excuses els convergents, amb la mateixa "cantinela" de sempre, ens volen convèncer que la culpa de tota aquesta situació continua sent de Madrid.  Una excusa de mal pagador si tenim en compte que l’actual pacte fiscal, vàlid fins el 2013 i gestionat per l’anterior govern d’esquerres, ha fet obtenir fins ara a la Generalitat de Catalunya més de 2.420 milions d'euros addicionals respecte el model anterior, pactat entre CiU i el PP en el 2001.

Tot i no compartir els arguments dels governants de la Generalitat, amb molts esforços fins i tot es pot arribar a entendre el seu posicionament. Està clar... les polítiques socials dels ajuntaments no són prioritats del govern de CiU perquè en determinats ajuntaments segurament no els hi aporten rèdits electorals. Un posicionament que es contradiu amb molts representants municipals d’aquesta mateixa força política que sí que han posat per davant dels interessos partidistes els interessos dels seus respectius municipis.

És per això que no s’entén la postura d’alguns grups municipals convergents de la comarca del Vallès Oriental i especialment, com a paretà ho dic, el del grup municipal de CiU de Parets, que va decidir no donar suport a la moció presentada per l’Ajuntament, en el context que definia en els paràgrafs anteriors. I no s’entén la postura de CiU de Parets, perquè no és de rebut que els tres membres d’aquesta formació política del municipi, coneixedors (se’ls suposa) de la realitat del poble i de la trajectòria en polítiques socials que històricament ha tingut Parets al marge de posicionaments polítics, vulguin ara posar al llindar del col·lapse algunes qüestions que depenen de l’ajut directe de la Generalitat de Catalunya, com ara el model educatiu de les escoles bressol a Parets, per posar un sol exemple.

Aquests són els mateixos que abanderen el discurs de màxima estima per Parets, aquells que són capaços d’atorgar a una persona o una altra la capacitat d’aportar més o menys pel poble en funció si és d’aquí o és d’allà, aquells que diuen, quasi en format de jurament, que prima més els interessos de Parets que no pas el del propi partit.

No sabem la repercussió que tindran aquestes demandes dels ajuntaments davant d’una Generalitat enrocada en les retallades, però en qualsevol cas és inacceptable i del tot incomprensible l’actitud de CiU de Parets. Evadir responsabilitats obeint no se sap ben bé a què ni a qui, no és justament el que li toca a un representant de la ciutadania i d’això potser els convergents de Parets n’haurien d’aprendre dels seus companys a la resta de la comarca.