Reflexiones compartidas

En aquest temps de crisi econòmica generalitzada cal saber explicar molt bé per què cal una fer política de cooperació i d’ajut al desenvolupament des de les administracions públiques i per què és més necessari que mai cooperar en temps difícils. En un moment en què la situació afecta tan directament l’economia del país i, conseqüentment, les butxaques de tantes famílies. L’ajut i la cooperació al desenvolupament no és ni un espectacle més o menys progressista, ni el manteniment en pau de la consciència col•lectiva d’un poble, sense cap mena de reflexió. Tampoc ha de ser una eina demagògica fàcil d’utilitzar per criticar les polítiques de solidaritat en moments difícils, sinó una feina col•lectiva, desvinculada d’interessos polítics i de banderes, que, als esforços que fa l’Estat i cada cop més les institucions descentralitzades -com ara les comunitats autònomes i els mateixos ajuntaments- cal afegir els que fa la societat civil amb la seva implicació i complicitat. La delicada sit

Des de los partidos políticos de la izquierda se han de hacer los esfuerzos suficientes para trasmitir a la ciudadanía la necesidad de valorar convenientemente los episodios de nuestra historia reciente i otorgar el reconocimiento público que se merecen   los valores republicanos de la ciudadanía, la fraternidad, la igualdad y por supuesto las víctimas del franquismo. Reparar esa injusticia histórica no es solamente una obligación moral de los socialistas cara a las generaciones que nos preceden, sino también es un requisito básico para poder avanzar hacia nuevas metas democráticas.     Hoy siento una cierta tristeza, y como os podéis imaginar no es porque el rey haya abdicado, sino porque el partido que representa la mayoría de los socialistas en éste país, no ha sido capaz de dar un paso hacia delante y aprovechar estos momentos históricos y ciertamente oportunos, para administrar una realidad social que también impregna a sus bases y recordar a su vez quienes somos y de dónd