Reflexiones compartidas

La gran majoria de les dones i els homes que ens sentim socialistes en aquest país segurament coincidim que les darreres derrotes electorals del socialisme que hem patit sense precedents a Espanya, han culminat un etapa que ha esgotat un model de partit però no de valors. Ha estat un període de molts esforços, de molt treball i dedicació per part de moltes i de molts militants que ho han fet des de les seves respectives responsabilitats, però sobretot des del compromís amb les idees. Un període que conseqüentment també ha estat testimoni de grans fites socials i de drets civils. Però és evident que això no ha estat suficient. Tot i tenir motius per reivindicar el protagonisme d’una revolució històrica d’idees encaminades a aconseguir majors quotes de llibertat, drets civils i socials, igualtat i seguretat...., els ciutadans i les ciutadanes continuen patint, primer les conseqüències d’una crisi econòmica i financera en augment, devastadora de milers de llocs de treball, que ha impedit

En aquest temps de crisi econòmica generalitzada cal saber explicar molt bé per què cal una fer política de cooperació i d’ajut al desenvolupament des de les administracions públiques i per què és més necessari que mai cooperar en temps difícils. En un moment en què la situació afecta tan directament l’economia del país i, conseqüentment, les butxaques de tantes famílies. L’ajut i la cooperació al desenvolupament no és ni un espectacle més o menys progressista, ni el manteniment en pau de la consciència col•lectiva d’un poble, sense cap mena de reflexió. Tampoc ha de ser una eina demagògica fàcil d’utilitzar per criticar les polítiques de solidaritat en moments difícils, sinó una feina col•lectiva, desvinculada d’interessos polítics i de banderes, que, als esforços que fa l’Estat i cada cop més les institucions descentralitzades -com ara les comunitats autònomes i els mateixos ajuntaments- cal afegir els que fa la societat civil amb la seva implicació i complicitat. La delicada sit

Los socialistas somos una organización política de la clase trabajadora y de los hombres y mujeres que luchan contra todo tipo de explotación, aspirando a transformar la sociedad para convertirla en una sociedad libre, igualitaria, solidaria y en paz que lucha por el progreso de los pueblos. Nuestra razón de ser es la de contribuir a alcanzar una sociedad mejor, detectando los problemas y aportando soluciones, sobre la base de los principios de libertad, igualdad, solidaridad y justicia social. Somos un Partido de progreso al servicio de la ciudadanía, abierto a la participación de hombres y mujeres que expresan sus ideas, sus preocupaciones y que buscan soluciones. Somos un partido transparente, abierto a los cambios, a la evolución y a la innovación. Que cree y practica otra forma de hacer política: la que se entiende, la que es participativa, la que es próxima a los ciudadanos y las ciudadanas, sensible a sus problemas y deseos. Un Partido que aborda los problemas complejos de un

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de les principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social. El cop d’Estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista a la sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i reformista, i la instauració d’una cruenta dictadura que es perllongà al llarg de gairebé quaranta anys. El règim del 14 d’abril s’hagué de desenvolupar en el complicadíssim context polític i econòmic internacional del decenni de 1930. L’extraordinària gravetat dels problemes interns i la manca d’una cultura democràtica ben arrelada dificultaren la consolidació del projecte republicà. Som de l’opinió que les innegables mancances que presenten múltiples aspectes del sistema polític establert entre 1931 i 1936, així com l’actuació dels diversos actors polítics i socials de l’època,

Aquest dies sento una certa tristor al assabentar-me que uns quants companys i companyes de l’agrupació del PSC de Parets han decidit trencar qualsevol relació amb aquesta organització. Tot i respectant les seves decisions he de dir, que els motius que m’han fet arribar pels quals deixen el partit, i ara potser no és el cas de comentar-los, no els comparteixo. No els comparteixo perquè penso que els problemes, cas de que hi siguin, s’afronten des de dins, des de la participació activa pel compliment de les normes que ens hem donat com a organització per funcionar com l’únic partit que representa el socialisme al nostre país. Malgrat tot, estic convençut que aquests companys i companyes continuen sent socialistes, ho afirmo perquè tinc el grau de coneixement suficient de les seves trajectòries personals com per afirmar-lo. Per això se’n fa difícil entendre la esmentada actitud. I és que els socialistes ho som sempre, ho som perquè volem construir una societat basada en la realització

Al marge dels efectes d’erosió que està produint la crisi econòmica sobre tots els governs de diferent nivell, crec que és molt saludable reconèixer a grans trets els errors propis i dels partits que integraven l‘antic govern de la Generalitat els quals, en part, ens van portar a un fort retrocés en les passades eleccions catalanes. La família socialista al Sant Jordi En aquest intens període de reflexió en el que estem immersos la gran família socialista ens cal reconèixer que en la passadalegislatura hi va haver una manca de relat polític conjunt i un esgotament de la fórmula de govern del tripartit, que ha fet que una part significativa dels electors de cada partit no avalés l’acord amb els altres dos socis de govern. El poble de Catalunya, majoritàriament d’esquerres, va percebre clarament una manca d’autoritat, que no de solucions, per resoldre conflictes interns i per sancionar errors de gestió en moments crítics. La insatisfacció dels ciutadans sobre el nivell d’autogovern,

El passat mes de novembre el ple de l’Ajuntament de Parets va aprovar els pressupostos municipals per a l’exercici 2011. Uns comptes condicionats per el context de crisi econòmica que pateix tot el país però que posen clarament de manifest quines són les prioritats d’aquest govern municipal socialista. Per tercer any consecutiu s’han aplicat notables criteris de contenció de la despesa i s’han mantenint, i fins tot incrementat, totes aquelles previsions que permetran a l’equip de govern desenvolupar polítiques socials per atendre les qüestions i els problemes dels que més ho necessiten. Previsions que participen de la idea bàsica que tenim de L’Estat de benestar, les forces polítiques, progressistes i d’esquerres, que és una de les principals construccions de les societats democràtiques occidentals i la màxima expressió de civilització i solidaritat en el desenvolupament social i l’evolució històrica del segle XX.   La pregunta és si en aquest context, les administracions públiques po

Després de veure i comprovar durant aquests darrers dies com el grup de l’oposició, NOPP, tracta de manipular públicament el tema dels habitatges de protecció oficial de Can Fradera, cal afirmar que no només es ratifica el nostre pressentiment sobre la seva miopia política, sinó que es confirma la seva actitud demagògica, patèticament interessada, poc honesta i molt allunyada de la veritat. Avui, els complexes tràmits administratius que s’han tingut que fer per la promoció municipal dels habitatges protegits a Can Fradera i per aconseguir, entre altres coses, més habitatges protegits en el futur, un nou institut d’educació secundaria en la zona, millors infraestructures viàries i, a demanda d’una majoria dels interessats, la reforma quasi integral del projecte inicial per tal de transformar el màxim de pisos de dos habitacions, en pisos de tres, han deixat pas a l’acció per encetar la seva construcció, i per tractar al detall i personalment amb cada agraciat, els preus d’aquest pisos,

És possible que la proximitat a la data de les properes eleccions municipals i un cert oportunisme que pot donar l’actual conjuntura econòmica per voler desgastar el govern, sigui el motiu pel qual la principals força política de l’oposició a l’ajuntament de Parets,  afirmi en algunes de les seves publicacions frases desafortunades que estem segurs no han meditat ni reflexionat abans de fer-les públiques. Que els ciutadans de Parets no som anònims, tal i com diu el NOPP, ho sabem cadascú de nosaltres, faltaria més!. Per això, per posar un exemple,  quan ens hem de dirigir a l’ajuntament ens identifiquem com a ciutadans amb noms i cognoms. No sabem que vol dir aquesta formació política amb afirmacions com aquesta, el que si sabem per experiència és que aquesta majoritària actitud ciutadana plena de normalitat i responsabilitat, sembla ser que no tothom la practica i d’això el NOPP sap alguna cosa. Aquest grup també afirma, com a una promesa electoral la lluita per a viure en un Parets

Enguany celebrem els vint anys del naixement de l’Agrupació del Partit dels Socialistes de Catalunya a Parets del Vallès. Vint anys de feina pel nostre municipi, de relació amb els ciutadans i ciutadanes, 20 anys de constància i lluita per construir una societat basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau. Ha estat un temps de unitat socialista basat en el treball il·lusionat de moltes persones que volen avançar en la definició del nostre ideari i de les nostres polítiques, tot pensant en la millor manera de transmetre al conjunt dels ciutadans i les ciutadanes de Parets, allò que pensem, allò que som i representem i el que volem per a la nostra societat. L’agrupació del PSC de Parets del Vallès neix en un context històric determinat del nostre municipi. Un moment en el que es va recollir i interpretar 10 anys de govern d’esquerres al nostre Ajuntament i per tant les esperances, els valors i les il·lusi

“La política es la noble vocació democràtica de voler servir els demés” N ascut a Barcelona l’any 1958, en Lucio Gat va arribar a Parets ara fa 40 anys. Viu al barri d’en Sot d’en Barriques. Aquesta és la seva segona legislatura com a regidor d’Urbanisme i Habitatge i la primera al capdavant de Cooperació, tasca que compagina amb la seva feina com a Director de RRHH en l’administració pública. És el secretari de comunicació de l’Executiva Local del PSC de Parets i membre de la Comissió Executiva de la Federació Comarcal. D’on prové el seu vincle amb la política i amb el PSC? Jo vaig néixer i créixer al Carmel, un barri obrer de Barcelona colpejat durant dècades pels problemes socials que ocasionen l’atur, la manca de serveis i d’infrastructures i un cert desordre social, econòmic i urbanístic. Una experiència que en va fer comprometre’m, primer des de les files de la UGT , en la lluita pels drets dels treballadors i posteriorment en la lluita per la justícia social, la solidar