Molt PSOE per fer

La gran majoria de les dones i els homes que ens sentim socialistes en aquest país segurament coincidim que les darreres derrotes electorals del socialisme que hem patit sense precedents a Espanya, han culminat un etapa que ha esgotat un model de partit però no de valors. Ha estat un període de molts esforços, de molt treball i dedicació per part de moltes i de molts militants que ho han fet des de les seves respectives responsabilitats, però sobretot des del compromís amb les idees. Un període que conseqüentment també ha estat testimoni de grans fites socials i de drets civils.

Però és evident que això no ha estat suficient. Tot i tenir motius per reivindicar el protagonisme d’una revolució històrica d’idees encaminades a aconseguir majors quotes de llibertat, drets civils i socials, igualtat i seguretat...., els ciutadans i les ciutadanes continuen patint, primer les conseqüències d’una crisi econòmica i financera en augment, devastadora de milers de llocs de treball, que ha impedit i impedeix el progrés personal i col·lectiu de la societat. I segon, les conseqüències dels errors, que hem comès la família socialista, tots plegats, en aquest darrers anys des d’una perspectiva política, ideològica i d’estratègia.

Sense cap mena de dubte la crisi ha estat el principal motiu de les darreres derrotes dels socialistes, però també hem de reconèixer que aquestes derrotes han sigut per la nostre incapacitat de nomenar a la crisi pel mateix nom que ho han fet els ciutadans i les ciutadanes i que amb molta confusió i preocupació han vist com s’aplicaven polítiques alienes a la nostra orientació ideològica i als nostres valors. Res ha estat malintencionat, doncs tot els esforços de la nostra acció de govern buscaven poder sortir d’aquesta maleïda situació i generar riquesa, llocs de treball.... Que ha passat? Doncs que no hem estat capaços d’equilibrar entre els febles i els poderosos, els esforços que tenien que fer, reclamats pels governs més conservadors d’Europa.    

Malgrat això crec que aquests tocs d’atenció dels ciutadans i les ciutadanes han de ser una oportunitat per a la reflexió. Crec que amb serenor hem de ser capaços d’endreçar el rumb per tornar a recuperar la il·lusió de cents de milers d’afiliats i simpatitzants i de milions de persones, que malgrat tot, van dipositar la seva confiança en el socialisme i d’aquelles altres que no ho van fer i que s’han allunyat de nosaltres però no dels nostres valors. Totes aquestes persones no esperen la resignació d’un PSOE derrotat, sinó una resposta sincera i una rectificació clara i contundent de la nostra manera de fer política. 

És per això que els socialistes i els progressistes necessitem un PSOE fort. Una estructura que assumeixi un canvi en l’organització, en la forma de fer política, que assumeixi una nova relació amb la societat per guanyar la credibilitat perduda, un lideratge democràtic i col·lectiu amb la màxima participació. Un PSOE més gran, més obert, més transparent i integrador que eradiqui les visions tancades i impulsi  una cultura política interna basada en la llibertat i la fraternitat.

Els mitjans de comunicació han posat de relleu sobre l’escena política les persones que poden o volen dirigir aquest partit, això pot estar be per satisfer la curiositat humana, però cauríem en un error si entréssim en el debat de les persones solament. La reflexió per al futur del socialisme espanyol, no ha de ser qui es va equivocar, si uns estaven allà i els altres no.... sinó el perquè es vam equivocar. El encerts i els errors d’aquesta etapa, por acció o omissió, en major o menor mesura, son atribuïbles a tots els qui hi som.

Per tant ens equivocarem de nou sinó situem en el centre de la nostra preocupació política la situació concreta dels treballadors i les treballadores, la dels joves, les dels pensionistes, la dels treballadors autònoms, la de les classes populars  i més humils del nostre país i la de tots aquells i aquelles que volen viure en una societat més justa.

Hem de recuperar la passió per la política i el 37è Congrés del Partido Socialista Obrero Español que es celebrarà a Sevilla el proper mes de febrer, obre una nova etapa, però sobretot obre l’oportunitat de revisar la seva organització i d’encetar el millor camí per recuperar la relació amb la majoria social i de progrés.

En 132 anys d’història el PSOE les ha conegut de tots els colors. Hem tingut situacions propícies i adverses i algunes fins i tot extremes. Han estat molts homes i dones els que han donar el millor de les seves vides i en ocasions la mateixa vida, en defensa d’uns ideals d’esquerres.  Aquest partit ha arribat ha convertir-se en la força més antiga d’Espanya i això no és baladí.  Som el que som, entre altres coses, gràcies a la nostre capacitat de reconduir les pitjors situacions, sense resignació i amb l’orgull de ser socialistes.