Reflexions, força i optimisme

Al marge dels efectes d’erosió que està produint la crisi econòmica sobre tots els governs de diferent nivell, crec que és molt saludable reconèixer a grans trets els errors propis i dels partits que integraven l‘antic govern de la Generalitat els quals, en part, ens van portar a un fort retrocés en les passades eleccions catalanes.

La família socialista al Sant Jordi

En aquest intens període de reflexió en el que estem immersos la gran família socialista ens cal reconèixer que en la passadalegislatura hi va haver una manca de relat polític conjunt i un esgotament de la fórmula de govern del tripartit, que ha fet que una part significativa dels electors de cada partit no avalés l’acord amb els altres dos socis de govern. El poble de Catalunya, majoritàriament d’esquerres, va percebre clarament una manca d’autoritat, que no de solucions, per resoldre conflictes interns i per sancionar errors de gestió en moments crítics. La insatisfacció dels ciutadans sobre el nivell d’autogovern, tant per la percepció de la seva insuficiència, com per la sentència del Tribunal Constitucional, que posa en qüestió els plantejaments autonomistes i federalistes, tampoc ha passat desapercebut en aquestes darreres eleccions, com tampoc ho han fet els elements de desafecció política i alguns brots de corrupció, als quals l’electorat progressista és especialment sensible.

En resum, crisi econòmica i problemes interns del tripartit, tot plegat, no ens posicionava als socialistes catalans en les millors condicions de proporcionar un govern fort i cohesionat, i si a això li sumem que els partits d’esquerra tenim greus dificultats per lluitar eficaçment contra la crisi econòmica sense entrar en contradiccions amb els valors que sempre hem defensat, doncs plou sobre mullat.

A partir d’ara, als socialistes catalans ens correspon exercir amb responsabilitat al Parlament Catalunya la tasca d’oposició i de construcció de l’alternativa al nacionalisme conservador. Ens correspon treballar amb entusiasme per preparar les eleccions municipals del proper mes de maig sense oblidar Reflexions, força i optimisme que el socialisme és el millor referent de la bona gestió en els ajuntaments, no només per la nostra experiència i trajectòria política, sinó per la nostra indiscutible vocació municipalista. Ens correspon també preparar el nostre proper Congrés en el que s’haurà de renovar el nostre projecte, la nostra connexió amb la societat i el nostre lideratge després d’un debat en profunditat que el nostre Primer Secretari, José Montilla, s’ha compromès a impulsar. Un debat en el si del PSC que no hauria d’estar monopolitzat per aquells que redueixen la discusió al manteniment d’una major o menor distància respecte del PSOE, o pels que ho limiten simplement al nom del pròxim primer secretari o primera secretària del partit. És obvi que el PSC ha de pensar més en el futur que en reviure polèmiques del passat, renovant-se democràticament i, per això, és imprescindible una direcció forta, col·legiada, capaç de recollir totes les sensibilitats i impulsar un projecte sòlid i coherent, conscient de la necessitat d’un relleu generacional progressiu, amb un lideratge que pensi més en les necessitats col·lectives que en les ambicions individuals i que no condicioni la decisió sobre la futura candidatura socialista a la presidència de la Generalitat.

Des de la humilitat d’aquestes reflexions i d’altres, estic convençut que serem capaços de dotar-nos de força i optimisme per renovar i ampliar el nostre projecte polític d’unitat civil i cohesió social, un projecte socialista, catalanista i federalista, capaç d’impulsar reformes en profunditat per assegurar el progrés econòmic, la justícia social, la llibertat i la responsabilitat individual, la paritat i la sostenibilitat. Un projecte capaç d’aglutinar majories i de guanyar la batalla de les idees, amb una organització oberta, acollidora, transparent, participativa, moderna i eficaç.