MANIFEST: El 80 aniversari de la II República Espanyola

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de les principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social. El cop d’Estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista a la sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i reformista, i la instauració d’una cruenta dictadura que es perllongà al llarg de gairebé quaranta anys.
El règim del 14 d’abril s’hagué de desenvolupar en el complicadíssim context polític i econòmic internacional del decenni de 1930. L’extraordinària gravetat dels problemes interns i la manca d’una cultura democràtica ben arrelada dificultaren la consolidació del projecte republicà. Som de l’opinió que les innegables mancances que presenten múltiples aspectes del sistema polític establert entre 1931 i 1936, així com l’actuació dels diversos actors polítics i socials de l’època, han de ser jutjats amb tot el sentit crític. Però, alhora és imprescindible proclamar públicament i transmetre a les generacions futures l’exercici i els valors de l’experiència republicana.
Cal destacar que durant el període republicà es va dur a terme el més seriós intent de posar les bases per a desenvolupar un Estat democràtic modern i per impulsar un projecte de modernització sense precedents. Els primers governs republicans exerciren una admirable tasca encaminada a resoldre les seculars injustícies i desigualtats que patia l’Estat.
El vot de la dona, les lleis de divorci i de l’avortament, l’ensenyança laica, les reformes més justes en matèria social i agrària, la separació Església- Estat, la reforma de l’estament militar, són, junt amb la resta de les llibertats individuals i socials, algunes de les fites del període republicà.
La II República va suposar també un gran augment del procés de politització de la població, amb un increment de la sensibilitat política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat. Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, van poder participar en el debat públic. El dinamisme polític, social i cultural fou intens, amb un augment de les associacions polítiques i sindicals, de les entitats culturals i recreatives, que es convertiren en eines de participació ciutadana.
80 anys desprès, no deixa de ser admirable que, en un context internacional marcat per l’avanç dels règims totalitaris, a l’Estat espanyol es fessin esforços tan notables per construir una de les democràcies socials més avançades de l’Europa d’aleshores. No és possible ignorar per més temps aquesta realitat. Malgrat les tergiversacions que sovintegen en determinats àmbits mediàtics i polítics, la recuperació de la memòria històrica s’escampa per tot arreu.
Des de les institucions públiques s’ha de continuar fent esforços suficients per transmetre a la ciutadania la necessitat de valorar adientment aquests episodis de la nostra història i d’atorgar el reconeixement públic adequat als valors republicans de ciutadania, fraternitat, igualtat i a les víctimes del franquisme. Reparar aquesta injustícia històrica no és només una obligació moral cap a les generacions que ens precedeixen, sinó també un requisit bàsic per poder avançar cap a noves fites democràtiques.
Per tot això, fem una crida a les institucions, les corporacions i a les entitats culturals i cíviques de Catalunya per tal de que s’impliquin de manera decidida i dur a terme, en la mesura que hi sigui possible, totes aquelles iniciatives i activitats públiques que donin a conèixer a la ciutadania els valors democràtics impulsats des d’aquella etapa republicana i reconeguin el deute que la societat democràtica té amb els lluitadors per la llibertat.
Finalment, els que subscriuen aquest manifest proposen que el 14 d’abril del 2011 onegi la bandera Republicana d’un dels mastelers de la plaça de la Vila i que l’emissora municipal RAP 107 faci aleatòriament aquell dia varies emissions de l’himne de Riego.